Avui a 18kt entrevistem a Arnald Climent, que a més de ser un joier de la nostra ciutat és, des del Novembre, un dels esponsors de 18kt. No us perdeu l’entrevista, ni la seva web i la botiga on-line!

Today at 18kt we interview Arnald Climent, who is a jeweler of our city and also, since November, one of 18kt sponsors. Don’t miss this interview, or his website and his online store!

Parla’ns de tu.
Soc joier i visc a Barcelona. M’agrada la meva feina i procuro ser meticulós i exigent quan treballo. Una utopia: tenir el taller ben ordenat. Poseeixo una certa tendència a dispersar-me, a fer massa coses. Per sort amb els anys he après a moderar-me.
Al taller em resulta molt gratificant quan acabo una peça del que inicialment era només una idea o un dibuix. Per fer-ho faig servir metalls com la plata i l’or i esporàdicament el platí, juntament amb pedres, que m’atreuen cada vegada més.
Sempre he combinat la creació pròpia amb la feina per altres joiers o empreses del sector. A més, de tant en tant faig tallers participatius per mainada en fires i esdeveniments municipals.
La meva intenció d’ara endavant és fer peces més elaborades, buscant més els detalls.

Tell us about yourself.
I am a jeweler and I live in Barcelona. I love my job and I try to be meticulous when I am working. A utopia: to have the workshop tidy. I have a tendency to do too many things and my attention tends to drift. Luckily, over the years, I’ve learned to overcome that a little.
In the workshop, I find it very rewarding when I finish a piece of what initially was just an idea or a drawing. To do this piece I use metals like silver, gold and occasionally platinum, along with precious stones.
I have always combined my own creations with the work for other jewelers or companies. Also, occasionally, I do workshops for children in local fairs and events.
My interest now is to make more elaborate pieces focusing more on the details.

Quan vas decidir ser joier?
Vaig començar amb tot això cap a l’any 94 i no pas per vocació. Amb 19 anys no tenia gens clar cap on tirar. Estudiar no ho feia gaire, així que em vaig posar a ajudar el meu pare al taller, fent encàrrecs i feines molt bàsiques. No havia pretès mai dedicar-me a fer joies, potser perquè ho havia vist sempre a casa i de tant proper ni m’hi fixava. Però amb poc temps el que només era una feina es va convertir en una passió, quan em vaig adonar de tot el que donava de sí l’ofici i tot el que es podia expressar amb una joia.
Des d’aquell moment inicial sempre he pensat que la formació és important, així que he procurat aprendre coses noves de mica en mica tant al taller com a escoles. Vaig estar un temps a l’Alchimia de Florència, una fantàstica experiència. Més tard vaig passar per la Llotja de Barcelona i posteriorment per la UB per estudiar gemmologia i diamant. També he passat pel Jorgc fent alguns cursos de tècniques especialitzades.

When did you decide to become a jeweler?
I started with all this around ‘94 and not by vocation. At the age of 19 I didn’t really know what to do. I did not study much, so I started helping my father in the workshop, doing very basic tasks and assignments. I’d never expected to earn my living as a jeweler, perhaps because it had always been something so close to me, at home, that I didn’t event take any notice. But soon, what initially was only a job became a passion when I realized all the possibilities of this trade and all the things you could express with a jewel.
Since then I’ve always thought that training is important so, little by little, I have never stopped trying to learn things, in the workshop and in schools. I spent some time in Alchimia Florence, which was a fantastic experience. Later I went to Llotja, in Barcelona, and then to the University of Barcelona to study gemology and diamond. I have also attended to some specialized technical courses at Jorgc.

D’on ve la teva inspiració?
La inspiració em ve del que veig al meu entorn. Sempre porto una llibreteta per apuntar o dibuixar idees per futures peces o projectes. Per exemple la darrera col·lecció que he fet (“Massatge”) consisteix en tot de boletes mòbils disposades sobre les peces. La idea de les boletes em va venir revisant un llibre sobre la granulació etrusca. Aquelles imatges tan meravelloses i aquella feina tant extraordinàriament ben feta em van suggerir aquest joc de les boletes.

Where does your inspiration come from?
Inspiration comes from what I see around me. I Always bring a little notebook to write or draw ideas for future projects or pieces. For example, the last collection I’ve done (“massage”) consists of a lot of little moving balls arranged on the pieces. The idea of the balls came to me by reviewing a book on Etruscan granulation. Those so wonderful images and that so incredibly well done job suggested me the game of balls.

A part de crear joies, en què inverteixes el teu temps?
La meva principal afició és sortir a córrer. M’hi passaria hores, perquè em fa sentir lliure i feliç. Intento fer-ho tan sovint com puc i, sobretot el cap de setmana, procuro fer-ho sense presses.
Normalment vaig per Collserola, molt a prop de casa, i em perdo pels camins i corriols, on a vegades em trobo conills i senglars (que es deixen veure de nit) i descobreixo indrets insòlits, desconeguts per la majoria de barcelonins, tan a prop del centre de la ciutat.

Apart from creating jewels, how do you spend your time?
My main hobby is running. I could run for hour on end because I feel free and happy. I try to do it as often as I can and, at weekends, I try to do it without haste.
I usually run at Collserola, close to home, and I get lost on the tracks and trails, where I occasionally find rabbits and wild boars (easy to see at night) and discover unusual places, unknown to most locals, and so close the city center.

Anomena alguns llibres, pel·lícules o música que t’agradin especialment.
M’agrada llegir una mica de tot i sempre tinc uns quants llibres a la tauleta de nit. Darrerament m’han tingut distret “La novel·la de 3 rals” de Bertolt Brecht, una espècie d’apologia de la maldat humana; i “Novel·la d’escacs” de Stefan Zweig, un curt i intens relat sobre l’obsessió pels escacs. Enganxa i no el pots deixar fins que l’acabes, literalment.
Tinc predilecció per les novel·les de Ferran Torrent i els llibres del Quim Monzó i el Sergi Pàmies. Ah! I pels que us agradi córrer i pels que no també, us recomano dues lectures recents: “Nascuts per córrer” de Christopher McDougall i “Córrer o morir” de Kilian Jornet.

Sóc fan de les pelis de Clint Easwood i Woody Allen (d’aquest últim també els seus reculls de contes) però les pel·lícules que més cops he vist i que periòdicament continuo revisant són la trilogia de “Retorn al futur”.

Name some books, movies or music you specially love.
I read a little of everything and always have several books on the bedside table. Lately I’ve been enjoying “The three penny novel” by Bertolt Brecht, a sort of apology for human malice and “The Royal game” by Stefan Zweig, a short and intense story about the obsession with chess. You cannot leave it until you finish it, literally.
I like books of Ferran Torrent, Quim Monzó and Sergi Pàmies. Oh! And whether you like running or not, I specially recommend two books I read recently: “Born to run” by Christopher McDougall and “Córrer o morir” by Kilian Jornet.

I enjoy watching Clint Easwood and Woody Allen movies (such as his collection of tales and short stories) but the movies I’ve seen more times, and regularly review, are the trilogy of “Back to the Future.”

Quin és el teu lloc preferit de la ciutat on vius? Per què?
A Barcelona hi ha molts racons que em captiven. Però el meu preferit és una mica enfora, el cim de Sant Pere Màrtir de Collserola, el turonet amb un repetidor que hi ha just per sobre de l’Hospital de Sant Joan de Déu. És al·lucinant la vista que hi ha de la ciutat i les sortides de sol que s’hi poden contemplar!

What is your favorite place in your city? Why?
Barcelona has many places that captivate me. But my favorite spot is a little way off, at the top of Sant Pere Màrtir, in Collserola. From there, the view of the city and the sunrise you can admire is spectacular!

Com promous la teva feina? Quin paper hi juguen les xarxes socials i internet?
Fins no fa massa promocionava les meves peces en fires d’artesania, entre la gent que ja em coneixia, el boca-orella i a través d’una botiga on-line. Aquest ha estat un any de canvis; he obert una nova botiga a la xarxa i he començat a fer servir Facebook, una eina que he descobert efectiva i que em va molt bé per mostrar la meva feina, fer contactes i veure la feina dels altres.
Tinc una pàgina web on, a part de les peces pròpies, es poden veure tots els serveis que ofereixo.
A més a més, recentment he començat a comercialitzar les meves joies en botigues físiques. De moment podeu veure-les i tocar-les a l’espai Koetània!!

How do you promote your work? What is the role of social networks and the Internet?
No long ago I used to promote my pieces in craft fairs, among people who already knew me, and through my online store. This has been a year of changes and I opened a new store on the net and I started using Facebook, an effective tool that allows me to show my work, make contacts and see the work of others .
I have a website where, apart from my own creations, you can see all the services I offer.
In addition, I have recently begun to sell my jewelry in physical shops. You can see and touch them in the space Koetània!

Anomena tres joiers que t’agradaria veure entrevistats aquí.
Entre d’altres, aquests: Lluís Duran, Maria Goti i Maurizio Stagni.

Name three jewelers you would like to see interviewed here.
Among others: Lluís Duran, Maria Goti and Maurizio Stagni.